QUÈ SENTO...

Aquell matí de tardor un piu piu dels ocells em despertava del tot. Se sentia el la la la d’una cançó, era la meva germana cantant. El ssss de l’aspiradora em molestava molt i no em deixava concentrar-me en els meus pensaments, fins que va parar però el guau guau de la meva gossa va ressonar molt fort per tota la casa com si fos un terratrèmol.

Ning Nong, aquell soroll m’avisava de que ja eren les onze en punt. Xap xap, la sensació de que la meva mare es rentes la cara em va venir al cap, també perquè vaig sentir plinc plinc, el soroll d’aquella gota que sempre cau a la pica mentre et rentés la cara. BRUMM,BRUMM!! Els cotxes mai es cansen de fer soroll van amunt i avall. A la meva germana se li va començar a pujar la mosca al nas, perquè sempre l’empipo, i en aquell instant la meva gossa semblava que tenia gana perquè feia un soroll de NYAM NYAM , i era cert, de tanta gana que tenia em va mossegar, Ai! Vaig cridar jo.

RING RING! ja torna a sonar aquell aparell electrònic que no et deixa mai tranquil. Xup xup aquest soroll em recorda de que ja era hora de dinar , i sabia el que anava a passar. Uns quants catric-catrac per les escales fins a la cuina era horrorós. I aquest ha sigut el meu dia no perfecte però tampoc desagradable.