Mai havia somiat que em passaria algú així. Abans de començar les vacances d’estiu, ja estàvem planejant a quin lloc aniríem. Al final ens vam decidir d’anar a Egipte.
El nostre gran repte va començar quan vam pujar a l’avió, aquest es tambalejava com si fos una gòndola en el canal de Venècia. Poc desprès de que vinguessin el tècnics per arreglar-ho, ens vam enlairar cap a la nostra aventura. El vol va ser tranquil, excepte per les turbulències i la boira que semblava que ens anàvem a estrella. Al arribar-hi, ens vam instal·lar i vam decidir d’anar a visitar la piràmide de Keops.
Al nostre grup hi havia molt poca gent, així que va ser menys atabalat. Nosaltres seguíem al guia, qui ens avisava de lo perillós que era perdràs dins la piràmide, per això ens va recomanar que no el perdéssim de vista. Però jo vaig sentir un soroll darrere meu i em vaig parar a veure el que era, en girar-me no hi havia ningú. Com podia ser que en una mil·lèsima de segon hagués perdut al meu grup.
Estava tremolant de por i vaig donar-li un cop de puny a la paret, la qual aquesta es va girar misteriosament. Vaig anar a parar a una cambra, que semblava la d’un faraó, perquè estava plena d’or i objectes valuosos. Vaig pensar en algunes pel·lícules relacionades amb això i sabia que un pas en fals podia causar-me la mort. Així que caminava cautelosament quan vaig veure una mòmia, la qual cosa em va fer al·lucinar i a la vegada tremolar. Vaig baixar la guàrdia i en aquell moment unes fletxes es van dispara, les vaig esquivar, però notava un cert moviment que m’agradava gens, les parets s’estaven fent cada cop més estretes. Tenia que escapar d’allà com fos. Va ser un miracle però hi havia una trampa a sota els meus peus hi m’hi vaig ficar. Donava a un passadís secret del qual hi havia una sortida i vaig córrer cap a ella.
Quan vaig sortir vaig veure que hi havia un petit problema, aquella sortida donava al cim de la piràmide i no tenia més remei que baixar asseguda. Al arribar a baix, per cert amb el cul destrossat, vaig veure al grup amb qui havia entrat a la piràmide, incloent-hi als meus pares. M’hi vaig aproximar cap a ells i li vaig dir al meu pare:
- No et creuràs el que m’ha passat....
I ell em va respondre:
- Intenta-ho.
dissabte, 31 de maig del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Molt bé, tot i alguns problemets d'ortografia i castellanismes que hi ha pel mig.
La nota és un 9
Bones vacances!
anna
Publica un comentari a l'entrada